Què és i per a què serveix?

XARXA D'INFORMACIÓ.

Com és sabut, dins de l'Estat espanyol, la gestió dels fons estructurals se centralitza en diferents Ministeris de l'Administració General de l'Estat (AGE):

• El Ministeri d'Hisenda  i Funció Pública (en el que concerneix al FEDER).
• El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social (quant al FSE).
• El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient (que exerceix les seves competències respecte al FEOGA-Orientació i al IFOP).

Cada Departament actua (des del punt de vista espanyol) de “node” central de la xarxa existent, i manté relacions, d'una banda, amb la Comissió europea i, per una altra, amb els diferents Beneficiaris de les ajudes concedides (de l'Administració Central, de les Autonòmiques i Locals, i del sector privat).

Al seu torn, els citats nodes centrals estan íntimament relacionats entre si per poder consolidar i integrar la informació precisa.

Des d'un punt de vista de major detall funcional, es poden distingir diferents tipus d'Agents involucrats en la gestió dels citats fons comunitaris:

• Les Unitats administradores del FEDER, FSE, FEOGA-O i IFOP, que en uns casos actuen com a Autoritat de gestió i en uns altres com a Autoritat de pagament.
• Els diferents Òrgans executors (Beneficiaris finals) de les ajudes concedides, que són els que han d'aportar, al seu torn, finançament propi.
• Els Organismes intermedis, que agrupen (cadascun d'ells) a una sèrie d'Òrgans executors.
• La Direcció general del Tesoro i Política Financera del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, on se centralitzen els fluxos financers derivats de la gestió (cobraments que es reben de Brussel·les i pagaments realitzats als Beneficiaris finals), tenint aquesta centralització naturalesa essencial per garantir la integració en el sistema dels diferents Òrgans executors i Organismes intermedis.
• La Comissió europea.

PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA.

El sistema d'informació comunitari resideix en la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses, depenent funcionalment de la Direcció general de Fons Comunitaris i tecnològicament dels serveis d'Informàtica Pressupostària de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, estant integrat per diferents mòduls, cadascun d'ells orientat a la prestació d'una finalitat específica i relacionats entre si a través dels interfícies d'interoperabilitat oportuns.

El sistema anterior es troba centralitzat al Centre de Producció d'Informàtica Pressupostària (IP) de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), podent accedir al mateix els seus diferents usuaris per tres lleres bàsiques:

• Intranet, modalitat reservada als usuaris de la Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses (SEPG), sent en aquesta modalitat la IGAE la que assumeix la gestió de la xarxa “interna” així constituïda i el cost de connectivitat.
• Internet, és a dir, a través de la xarxa pública de tal nom i mitjançant els proveïdors d'accés d'ambdues parts (usuaris i Informàtica Pressupostària), exigint-se en aquest cas que els usuaris que accedeixen al sistema disposin de certificats digitals que acreditin la seva identitat.
• Extranet, utilitzant línies dedicades que són a càrrec de l'Agent comunitari extern a la SEPG, que així pot obtenir millors temps de resposta que en la solució anterior (i pagar per això). En aquest cas, les comunicacions de cada part han de ser gestionades per cadascuna d'elles d'acord als estàndards establerts per IP.

Des d'un altre punt de vista, els mòduls del sistema presenten les següents característiques:

• Executar-se en ordinadors Sun/Solaris, amb iAS com a servidor d'aplicacions (que incorpora Apatxe com a servidor web), Reports Server com a servidor d'impressió i Oracle 9i com a gestor de bases de dades.
• Estar desenvolupats amb Java i PL/SQL.
• Precisar només d'un client lleuger, podent sol·licitar-se totes les seves prestacions des d'un interfície “estàndard” integrat per HTML i PDF (en aquest últim cas, i exclusivament, per als informes formatats del sistema).

Encara que cada mòdul del sistema comunitari “físicament” disposa d'una única base de dades (i tots ells comparteixen el mateix gestor), per raons “lògiques” se simula l'existència de tres tipus de bases de dades diferents per a les diferents classes d'usuaris:

• La base de dades “Òrgans executors”, a la qual accedeixen els Beneficiaris finals.
• La base de dades “Unitats administradores”, utilitzada per les entitats que tenen tal caràcter.
• La base de dades “Comissió europea”, de la qual Brussel·les és client exclusiu.

Això permet un ús simultani i paral·lel dels mòduls per part dels diferents usuaris, sense interferències mútues no desitjades, garantint-se que la informació que una persona introdueix en el sistema només estarà a la disposició dels altres usuaris autoritzats quan així ho desitgi la primera.

FUNCIONALITATS BÀSIQUES DELS MÒDULS DEL SISTEMA.

Des d'un punt de vista operatiu, el sistema comunitari està concebut per donar suport a la gestió integral del MAC 2000-2006, permetent:

• La Programació plurianual inicial dels fons estructurals i l'Elaboració anual dels fons de cohesió (en tots dos casos, tant de plans financers com d'indicadors físics i financers).
• La consignació de l'Execució de seguiment, tant financera com d'indicadors físics i financers.
• La gestió financera pròpiament aquesta (que per la seva importància es comenta amb major detall).
• L'edició de la documentació oficial dels Comitès de seguiment que periòdicament (almenys amb caràcter anual) han de celebrar-se amb la participació de tots els Agents comunitaris implicats.
• La realització de Reprogramacions i de Modificacions de la Programació i Elaboració inicial.

Per la seva banda, i en el que concerneix al model de dades implementat, àdhuc sent el mateix extraordinàriament complex, presenta les següents característiques bàsiques quant a fons estructurals:

• Distingeix entre Programes Operatius (POs, o formes d'intervenció pertanyents a l'Objectiu 1), Documents Únics de Programació (DOCUPs de l'Objectiu 2), i Programes d'Interès Comunitari (PICs) aprovats fora del Marc amb càrrec a les Iniciatives Comunitàries existents.
• L'elaboració, presentació a Brussel·les i aprovació de la programació inicial s'efectua en el nivell de POs, DOCUPs i PICs, que posteriorment ha de desenvolupar-se en un complement de programació en un nivell inferior i de major detall (POMedida i ICMedida).
• L'execució financera i d'indicadors es consigna en un (encara) major nivell de desagregació (anomenat Projecte, Operació o Actuació). En aquest nivell es distingeixen bàsicament dos tipus de Projectes:
  • D'Infraestructures, que poden assimilar-se a les inversions pressupostàries.
  • D'Ajudes, que guarden una estreta relació amb les subvencions públiques (en la resta de l'article el terme “ajudes” s'utilitza en el seu sentit més ampli, integrant tant a les quals estrictament ho són com a les quals financen infraestructures).

Com s'ha indicat, el sistema comunitari permet realitzar tota la gestió financera relativa a les ajudes comunitàries, sent aquesta gestió la que simultàniament dóna coherència al sistema, fomenta la integració dels Òrgans executors, i constitueix el seu aspecte més crític. En l'esquema adjunt apareixen reflectits les principals fites de la gestió de fons estructurals implementada en Fons 2000:

• Els Òrgans executors (també anomenats Beneficiaris finals) capturen en el sistemala execució dels projectes cofinançats.
• Sobre la base de la informació anterior, els Organismes intermedis expedeixen els certificats que remeten (dins del sistema) a la Unitat administradora.
• Aquesta Unitat, en la seva competència d'Autoritat de gestió, genera les declaracions de despesa i les sol·licituds de reemborsament que, electrònicament i en paper amb signatura manuscrita, remitent a la Comissió.
• La Comissió envia els fons a Tesoro, transferint l'ajuda al compte pertinent situat al Banc d'Espanya.
• Amb posterioritat, la Unitat administradora que correspongui, i com a Autoritat de pagament, realitza el repartiment entre els diferents Beneficiaris finals que han participat en la generació de l'ajuda comunitària, remetent a Tesoro la proposta de manament de pagament no pressupostari, sobre la base de la qual Tesoro realitza la transferència al Beneficiari final de l'ajuda.

Per tant, la gestió financera té un sentit “ascendent” (informació desagregada-informació agregada) des de l'execució de projectes fins a la sol·licitud de reemborsament a la Comissió i el cobrament en Tesoro. A partir d'aquest moment, el seu sentit es converteix en “descendent” (informació agregada-informació desagregada).

Així mateix, en la gestió financera es preveuen processos de devolucions i de reintegraments (en efectiu o per compensació), i “ajustos” financers originats per diverses causes (“caigudes” d'execució, correcció d'errors, reprogramacions, correccions financeres, etc.).

És a dir, en una mateixa forma d'intervenció (que per concreció pot assimilar-se a un Programa Operatiu) participen múltiples Òrgans executors de diverses Administracions i Sectors: Administració Central, Regional, Local, Empresa pública, privada, etc. L'execució que realitza cadascun dels citats Òrgans executors, que inicialment es consigna de forma separada, ha d'agregar-se amb posterioritat atès que les declaracions de despesa i les sol·licituds de reemborsament que es presenten a la Comissió han d'efectuar-se en el nivell de Programa Operatiu, en el qual també es reben les ajudes comunitàries.

Per això, i després d'ingressar-se els diners en Tesoro, ha de procedir-se al seu repartiment posterior per transferir a cada Òrgan executor la part que al mateix li correspon segons la seva participació en l'execució que ha donat lloc a la transferència de Brussel·les.

El procediment és complex a causa de la possible existència de “descertificaciones” (o caigudes d'execució), d'errors i, sobretot, per la realització de reprogramacions i la imposició de correccions financeres per part de la Comissió, que fan variar tant els plans financers inicials com l'execució produïda, informació bàsica per al càlcul de les transferències als Beneficiaris finals.

Com se sap, en el MAC 2000-2006 regeix el principi de reemborsament, i les ajudes comunitàries es concedeixen quan l'execució efectiva supera determinats percentatges de les anualitats dels plans financers aprovats.

Per tant, en modificar-se els plans financers o l'execució consignada per les causes que s'han indicat, l'habitual és que els reemborsaments efectuats als Òrgans executors hagin d'alterar-se, la qual cosa sol fer-se generant-se en el sistema els ajustos pertinents, a cancel·lar en el futur “per compensació” quan la gestió segueixi progressant, tot això amb la finalitat d'evitar la necessitat de sol·licitar reintegraments en efectiu als citats Òrgans.

RELACIONS AMB SISTEMES EXTERNS.

Com és lògic, el sistema comunitari abans descrit està orientat bàsicament a donar suport a la gestió de la Direcció general de Fons Comunitaris del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, i no pretén cobrir la variada i complexa casuística de tots els Agents que participen en el procés.

Per això, dits Agents han de disposar dels seus propis sistemes específics, que des del punt de vista d'Hisenda es consideren externs al seu sistema. Atès que gran part de la informació que ha d'alimentar a la base de dades del sistema comunitari ja està emmagatzemada en aquests sistemes externs i que la pròpia informació del sistema comunitari ha de transferir-se als mateixos s'han desenvolupat i implementat diferents processos per facilitar l'intercanvi d'informació entre ells.

A tal fi, i a més de les transaccions pròpies previstes en els diversos mòduls citats, s'han definit formats normalitzats d'intercanvi de dades per permetre la càrrega d'informació des de fitxers externs al sistema.

Per utilitzar aquest procediment, els diferents usuaris tenen necessàriament que entrar en el sistema comunitari i seleccionar en el seu entorn de xarxa local el fitxer que volen carregar, després de la qual cosa es “passen” les validacions oportunes que garanteixen la integritat, consistència i no redundància de la informació que es pretén emmagatzemar en la base de dades, procedint-se després a fer-ho.

Així mateix, les descàrregues d'informació que hagin d'efectuar-se des del sistema comunitari per alimentar bases de dades externes es poden realitzar a través d'un procediment anàleg, és a dir, mitjançant la generació d'un fitxer normalitzat que l'usuari que sol·licita la descàrrega pot guardar en el seu entorn de xarxa per al seu posterior tractament.

Tots els formats d'intercanvi de dades tenen caràcter “obert” (TXT, XML, etc.) havent-se evitat la utilització de “extensions” propietàries (XLS, MDB, etc.) que obliguin als usuaris del sistema a disposar de determinats productes ofimàtics, criteri extensible a tot l'interfície d'interoperabilitat del sistema amb els seus clients.